MEDICINA
XINESA I OCCIDENTAL
En medicina occidental qualsevol diagnòstic
mira de trobar l’agent agressor (virus, bacteris,
paràsits) i el tractament que cerca en la lluita
contra els agents microbians es fa a través dels
medicaments.
Els primers metges xinesos observaren
que únicament quedava afectat un cert nombre de
subjectes, mentre que d’altres no presentaven cap
senyal de malaltia. Incapaços d’identificar
el germen causant, els va semblar primordial dedicar-se
a augmentar totes les defenses de l’organisme.
Com que l’home ha de viure entre el Cel i la Terra,
la malaltia únicament podia sobrevenir en el decurs
d’un desequilibri que s’establia entre ells.
|
Generalment la malaltia s’atribueix a una debilitat
de l’energia defensiva de l’home que no ha pogut
adaptar-s’hi. La medicina xinesa considera la individualitat
una particularitat que exigeix un estudi minuciós
previ al diagnòstic, amb una teràpia adaptada
a cada cas.
A QUINA CAUSA ATRIBUÏEN
LES MALALTIES
L’estudi
minuciós dels factors desencadenants els portà
ben aviat a saber diferenciar els Factors
Externs (causes climàtiques) dels
Factors Interns
(les que provenen de l’alimentació i del psiquisme).
Els
elements naturals poden esdevenir patològics si són
excessius o si agredeixen un organisme en estat precari.
|
