ELS
PRIMERS METGES XINESOS
Fa 5000 anys la medicina era exercida per curanderos primitius
que consideraven que la salut estava en mans dels déus.
Durant la dinastia Shang (XVII-XI a.C.), es
confiava als endevinaires la tasca d’interrogar
els déus i els ancestres.
El
culte pels morts, les despulles dels quals han de romandre
intactes davant els seus ancestres, fa impensable, naturalment,
la idea de disseccionar els cadàvers. A més,
no semblaria lògic que la dissecció d’un
mort pogués aportar cap coneixement a qualsevol
dels vius.
Molt
aviat els metges decidiren estudiar allò que té
vida i s’adreçaren als botxins.
Els
suplicis varen existir sempre en aquest país de
terribles guerres feudals.
|
Els metges aconsellaven al botxí i
prodigaven atencions als ajusticiats amb la finalitat de
mantenir-los en vida al màxim de temps possible.
Distingiren dues classes d’òrgans:
Els
òrgans necessaris per a la vida:
aquells l’ablació dels quals provocava una
mort molt ràpida i eren 5 (el Cor, els Pulmons, els
Ronyons, la Melsa i el Fetge).
Els òrgans en relació
amb el medi exterior: aquells l’ablació
dels quals no provocava la mort immediata (la Vesícula
Biliar, la Bufeta, l’Estómac, l’Intestí
Prim i l'Intestí Gros).
Aquesta descoberta fou el punt de partida de la medicina
xinesa.
|
