QUÈ
ÉS EL IN I EL IANG?
Els
xinesos han cercat sempre la seva font d’equilibri
en la naturalesa. La vida en la Terra evolucionava d’acord
amb el ritme del dia i de la nit, de la variació
de les estacions, per l’alternança del fred
i la calor, per la vida i la mort.
Aquesta successió harmoniosa la denominaren In-Iang,
dues entitats complementàries.
Els principals aspectes:
1.
Oposició
La
idea d’oposició ocupa un lloc preferent en
el pensament xinès. Per
si sola reflecteix el moviment que dóna la vida.
De tota manera, aquesta oposició és relativa.
Un home que està caminant, per tant en acció,
es considera Iang
en oposició a un home en repòs, sinònim
de In.
Però
el mateix subjecte en moviment es
|
torna In
si se’l compara amb un esprintador que corre en un
estadi.
És necessari, doncs, formular-se la següent
pregunta: In o Iang en relació
amb què?
Aquesta oposició constitueix la base del moviment
i de la circulació de l’energia al cos. Les
dues forces mai no estan en igualtat ja que aquesta possibilitat
comportaria immobilitat.
2.
Interdependència
El In no existeix sense el
Iang i el Iang tampoc sense el In. L’escalfor
és Yang i el fred és Yin, la calor existeix
únicament per la presència del fred, i a l’inrevés.
Quan
s’evoca una de les dues entitats, l’altra sempre
hi és present, encara que romangui a l’ombra.
El
In
sense el Iang,
i a la inversa, produiria la mort.
|
